Mirar-se el melic
Significat
Sentir-se a si mateix com el centre en què convergeix l’actuació pròpia o la dels altres. Desentendre’s de l’entorn. Aquesta locució es fa servir per posar de manifest, doncs, el caràcter individualista o egoista d’algú.
Exemple:
«Sempre es mira el melic i no s’adona que hi ha alguns temes que afecten tot el departament».
Origen:
Mirar-se el melic va ser un costum cristià primitiu ideada pels monjos hesicastes de l’Església grega ortodoxa. Usant una tècnica de resos integrada amb la respiració, els monjos acostumaven a deixar caure el cap durant la meditació i, per açò, se’ls coneixia com «omphalopsy choi» o «observadors del melic», ja que alguns creien que el centre de l’ànima humana es trobava en el centre del cos, en el melic, al qual, d’altra banda, atorgaven importància com a nexe d’unió amb la vida. Recitar contínuament un parenostre i controlar la respiració, permetia al monjo arribar a un estat d’èxtasi religiós. Aquells que observaven als monjos en la seva meditació, els veien tancats en si mateixos, concentrats i sense importar-los res més que el que concernia a la seva pròpia persona. I amb el cap caigut i la mirada fixa en el seu melic.
Sinònims:
Inflar-se (o botir-se, o rebotir-se) com un gripau.
Equivalents idiomàtics:
- Anglès: Navel gazing «Mirant el melic».
- Castellà: Mirarse el ombligo | Ser el ombligo del mundo.
- Francès: Regarder son nombril «Mira el seu melic».
