Fer-se les dents llargues
Significat
Desitjar, delir-se, sentir un desig molt intens de menjar o beure una cosa molt agradable al gust.
Exemple:
«Cada vegada que passàvem davant la pastisseria, a la Núria se li feien les dents llargues mirant l’aparador».
Origen:
El seu origen no té res a veure amb l’enveja, però sí amb l’acte de desitjar alguna cosa, ja que prové del gest que realitzen els depredadors quan en veure la seua presa i estan a punt d’atacar, alcen el llavi superior del seu morro, comencen a salivar i deixen a la vista els seus llargs ullals. Açò es trasllada als humans, als quals «se’ls fa les dents llargues», especialment quan es troben enfront d’un suculent plat de menjar. Per aquest motiu aquesta expressió també s’aplica per a relacionar-la amb tot allò (sobretot material) que un desitjaria aconseguir i eixa sensació de gelosia que dóna quan és un altre el que la té o ha aconseguit. És a dir que eixe desig de voler caçar la seua presa, quan realment desitgen alguna cosa i el fet de no poder tenir-ho els provoca enveja i per això es diu que se’ls fa les dents llargues com al depredador abans d’atacar a la seua presa.
Sinònims:
Ballar l’aigua als ulls | Fer gruar | Fer guiscar les dents | Fer mirallets | Fer miroies | Fer venir aigua a la boca | Fer venir salivera | Fer-se-li la boca aigua.
Equivalents idiomàtics:
- Castellà: Tener los dientes largos.
