No tenir dos dits de front
Significat:
Ser molt curt d’enteniment o obrar d’una manera molt poc assenyada.
Exemple:
«Per les declaracions que fan, sembla que alguns representants polítics no tinguin dos dits de front».
Origen:
L’origen el trobem en el segle XIX. Es considerava que l’estudi del crani d’una persona era suficient per a determinar els seus instints, sentiments i, en general, la seva capacitat intel·lectual. El metge austríac Franz Joseph Gall popularitzà la frenologia (considerada avui dia una pseudo ciència), hi postulava que diferents parts del cervell controlen diferents trets del caràcter, i que per això, si una part del crani és més gran, el tret de la personalitat associat és més acusat. De tal manera que establia una relació directa entre la forma i grandària del front i la intel·ligència de la persona. Així pressuposava que el front ample era signe d’una major lògica i sentit comú, i establia la mesura de dos dits per al mínim que una persona havia de tenir per a considerar-se-li “normal” quant a intel·ligència.
Sinònims:
No tenir senderi | No tenir seny.
Equivalents idiomàtics:
- Castellà: No tener dos dedos de frente.
