Treure bandera blanca
Significat
Rendir-se. La bandera blanca és un símbol que s’ha fet servir sovint per aturar les hostilitats enmig d’un conflicte bèl·lic, fos per rendir-se o bé per mostrar intenció negociadora per frenar o acabar una batalla o guerra.
Exemple:
«Va haver-hi un conflicte entre en David i en Joan, i en David va treure bandera blanca«.
Origen:
Si bé aquest senyal blanc ha estat gairebé sempre relacionat amb les reglamentacions de la guerra derivades de les Conferències de la Haia de 1899 i 1907, i les Convencions de Ginebra vigents avui dia, la veritat és que l’origen de la bandera blanca es remunta uns quants segles més enrere. La primera vegada que apareix històricament citada és en un text de Titus Livi, historiador romà, que explica que un vaixell cartaginès va enlairar unes teles blanques i branques d’olivera com a senyal de rendició durant la Segona Guerra Púnica (218-201 a. n. e.).
La segona vegada que va quedar registrada fou gràcies a Tàcit, quan relatava la guerra civil que va enfrontar el món romà després de la mort de Neró, cap a l’any 69, amb l’ascens de Vespasià, i durant la Segona Batalla de Bedriacum, prop de Cremona. Fins aleshores, la manera de rendir-se dels exèrcits romans era sostenint els escuts per sobre dels caps; en canvi, els partidaris de Vitel·li van rendir-se onejant teles blanques.
El 1625, la gran obra d’Hug Grotius De iure belli ac pacis, que avui és un referent que ha fonamentat el dret internacional, ja es referia a la bandera blanca com a símbol inequívoc per demanar negociacions entre bàndols. Els historiadors estan d’acord en la teoria que diu que una tela blanca era fàcil identificar en ple conflicte i des de lluny, i que, a més, es podia aconseguir sense gaires problemes enmig de qualsevol batalla.
Sinònims:
Desconegut.
Equivalents idiomàtics:
- Castellà: Mostrar bandera blanca.
