Sonar la flauta per casualitat
Significat:
Produir-se un fet de manera impensada, obtenir un bon resultat per atzar, sense pròposit, ni esforç, ni intenció. Expressió que s’aplica a les persones o fets que sense tenir cap noció o relació amb el que es tracta encerten per casualitat.
Exemple:
«Això sí que és sonar la flauta per casualitat: vaig anar a buscar bolets i vaig trobar l’anell que havies perdut».
Origen:
Tomás de Iriarte en 1780 dins de les seues «Fabulas Literarias» ens narra com un pollí troba una flauta abandonada en un prat i, esbufegant al costat d’ella, aconsegueix que la mateixa sone de forma melòdica. El burret es vana de com bé que toca i es permet ponderar la qualitat del que denomina «música asinal». Il·lustra així Iriarte l’estultícia dels quals es vanaglorien d’assoliments que, en realitat, han aconseguit per casualitat. Per extensió, diem que a algú «li va sonar la flauta» per a indicar que un encert ha sigut casual. Es tracta, doncs, de llevar mèrit a eixe encert atribuint-ho, no a l’habilitat, capacitat o esforç del seu autor, sinó més bé a l’atzar o la sort.
Sinònims:
Desconegut.
Equivalents idiomàtics:
- Anglès: To get lucky «Tenir sort».
- Castellà: Sonar la flauta por casualidad.
- Francès: Avoir un coup de chance «Tenir un cop de sort».
