Tocar fusta
Significat:
Prevenir-se contra la mala sort. Allunyar un perill o evitar un mal, només pel poder de la paraula. Com a superstició, quan s’ha parlat d’una cosa o succés que no volem que ens passi.
Exemple:
«Demà tinc un examen, toquem fusta perquè no sigui difícil».
Origen:
Molts pobles de l’Antiguitat van tenir la fusta i als arbres per cosa sagrada. Ja en l’antiga Persia existia la creença que les vetes de la fusta eren els estatges en les quals s’ocultava el geni del Foc i de la Vitalitat, divinitat a la qual s’invocava per a demanar l’èxit. Els grecs consideraven que el roure estava habitat pels déus i que tocar-lo era prendre contacte amb ells. Els egipcis consideraven el mateix sobre el sicòmor. Tals creences van passar als romans i als pobles bàrbars. Celtes i germans van tenir en el roure i el freixe els seus arbres sagrats.
Sinònims:
Tocar ferro. De fet, el que es correcte en català es tocar ferro i no pas tocar fusta perquè aquesta última expressió es en realitat un castellanisme que hauríem de combatre. Resulta, que tot es remunta a l’Edat Mitjana, quan veies l’enemic atacar (o quan tocava alçar-se contra ells). Els castellans deien “toquemos madera” aferrant-se a la creu de fusta que duien, demanant protecció a la divinitat. Els catalans, per contra, agafaven l’espasa de ferro per protegir-se i prevenir-se contra la desgràcia (o atacar algú que se t’acostés amb aparença sospitosa).
Equivalents idiomàtics:
- Castellà: Tocar madera.
