Qui té un bon nas, té un bon «detràs».
Significat
Per indicar de manera humorística que les persones que tenen gros el nas també hi tenen el cul.
Exemple:
«Amb la nàpia que tinc, ja podria tindre una mica més de cul, ja! Allò de «Qui té un bon nas, té un bon detràs» amb mi no es compleix, eh?».
Origen:
Sol dir-se, humorísticament, a les persones fines de nas. Es general creença la concordança de mida entre el nas i la part posterior. Conta la rondalla que, Déu, deps ́res d’haver creat l’home, l’examinà abans que el fang no s’eisugués i no li permetés de fer cap esmena. Reparà que li havia fet la cara massa llisa i, també, que no li deixava cap conducte per a expel·lir del cos les sobres no necessàries a l’organisme… (segueix a l’original).
Sinònims:
La bona portalada honora la casa | Qui té bon nas, té bon compàs | Qui té bon nas, te bon jaç | Qui té bon nas, té bones velleses | Qui té bon nas, té bon tracto.
Equivalents idiomàtics:
- Castellà: Desconegut.
- Francès: Qui a bon nez, a bon derrière «Qui té un bon nas, té un bon «detràs»».
