Tenir-ho a la punta de la llengua
Significat
Estar a punt de recordar alguna cosa i no acabar-ho d’aconseguir.
Exemple:
«Aquell noi es deia… Ostres, ho tinc a la punta de la llengua! Es deia… Víctor!».
Origen:
En realitat, tot plegat respon a un procés cerebral que té un nom científic: afàsia letològica. La paraula etimològicament ve del grec lethe, que significa ‘oblit’, i logos, ‘paraula’. En definitiva, es refereix a quan la memòria ens traeix i ens oblidem justament del que volem dir, encara que en el fons sapiguem què és. Sol passar amb coses concretes, com ara noms de persones, llibres, pel·lícules o llocs.
Sempre s’ha considerat que el terme el va crear el psicòleg Carl Jung a principis del segle XX, tot i que la paraula ja apareix en una edició del 1915 del Diccionari Dorland Enciclopèdic Il·lustrat de Medicina. En aquest volum, es defineix com “la incapacitat de recordar la paraula correcta”.
En realitat és una circumstància absolutament normal, que li pot passar a qualsevol en molts moments de la vida. Precisament, Jung va investigar el tema i com el subconscient influeix en aquests bloquejos temporals de la memòria.
El que passa és que la memòria s’emmagatzema al cervell d’una manera particular. A l’hipocamp, ho fa a curt termini, però després els records s’estableixen en altres llocs del cervell. Si alguna paraula l’hem sentit, però no la fem servir de forma habitual, es queda emmagatzemada, però no s’han creat les connexions perquè la ment hi accedeixi de manera ràpida.
Per si no n’hi hagués prou, generalment quan ens passa una cosa així, no deixem de pensar en aquesta paraula, fins al punt que gairebé es torna una obsessió, i ens venen al cap tota mena de mots, menys el que busquem. Un clàssic.
Aquest fenomen pot tenir causes variades. Tot i que pot passar en qualsevol etapa de la vida, sol ser més freqüent quan hi ha cansament o estrès. També és més normal que a mesura que fem anys passi més sovint.
Sinònims:
Ja ho diré demà | Tenir a flor de llavis | Venir a esment | Venir a la boca | Venir a la llengua.
Equivalents idiomàtics:
- Castellà: Tener algo en el pico de la lengua.
