L’ou com balla
Significat
L’ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi. Consisteix a col·locar un ou buit, amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s’ha buidat, sobre el raig d’aigua d’un brollador d’una font, de manera que giravolti sense caure. La font, habitualment, es guarneix amb flors i fruites del temps, com les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i els clavells. La interpretació més comuna és que l’ou representa l’hòstia consagrada, la forma de l’aigua el calze de la sang de Crist, i les cireres madures i fruites que ho adornen la mateixa sang de Crist, en clara al·lusió a la festa del Corpus Christi.
Exemple:
No escau.
Origen:
La primera documentació del costum és a la catedral de Barcelona el 1636, però es desconeix si provenia d’abans. Una de les teories més esteses de l’origen de la tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble, i quan es va traslladar a Barcelona proposà de fer-ho a la catedral, tanmateix, no hi ha cap constància documental d’aquest fet. Segons l’historiador barceloní Ramon Nonat Comas, el ritual es va començar a celebrar el 1440, però els nous estudis no han localitzat l’apunt de Ramon Nonat Comas, ni una anotació dels llibres de l’Arxiu Capitular, on es deia que hi havia l’encàrrec d’arranjar la capella per a la diada de Corpus i, a més, s’hi registra el cost d’una partida d’ous per al brollador. Del que si hi ha constància és que a finals del segle XVI calia tenir enramada la font del Claustre pel dia de Corpus, però la primera documentació de compra d’ous és, com s’ha anotat, de 1636.
Altres interpretacions, relacionades directament amb la representació de la sagrada forma, apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l’ou, com l’aigua o l’abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. També hi ha qui considera que va néixer com una distracció dels nobles del carrer Montcada mentre esperaven el pas de la processó tot i que no s’ha contrastat documental ni arqueológicamente. Durant els anys, es va anar estenent la creença que si l’ou queia seria un any dolent, però si aguantava durant tota la jornada seria un bon senyal. A l’hora de cercar-ne l’origen, també hem de tenir presents les similituds entre l’ou com balla i els jocs d’aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d’aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una pilota sobre el raig d’aigua d’una font. El més segur, segons la recerca més recent, és que sigui un paral·lelisme de la custòdia major de la Catedral, i que l’enramada superior de l’ou com balla de la Seu representi la custòdia turriforme i l’ou, sigui el Santíssim Sagrament. La seva vinculació amb el fenomen del Risus Paschalis és clara i implica fer arribar el missatge evangelitzador mitjançant el gaudi i el plaer, una festa del Corpus Christi, amb una representació, genuïna del mateix cos de Crist.
Sinònims:
No escau.
Equivalents idiomàtics:
- Castellà: No escau.
