De ponent, ni vent ni gent
Significat:
Ho diem els catalans parlant dels espanyols. Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que venen d’occident.
Exemple:
«L’animadversió contra la gent de la Meseta és, per altra banda, com és sabut, inveterada. De ponent, ni vent ni gent».
Origen:
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s’estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana. La tradició valenciana és mediterrània, per això es desconfia del que puga arribar de terra endins, sobretot des del Decret de Nova Planta pel qual el Regne de València, i anys més tard Catalunya, quedava sota la sobirania de Castella.
Sinònims:
Amb vent ponent, no troba redossa sa gent | Any de ponent, any dolent | De ponent, ni aigua ni vent | El ponent, va deixar morir sa mare de talent | Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc | Vent de ponent, vent dolent | Vent de ponent, vent de la fam | Vent ponent, fa fugir tota sa gent.
Equivalents idiomàtics:
- Castellà: De Aragón, ni viento ni varón | De poniente, ni viento ni gente.
- Francès: Du couchant, ni vent, ni gens, ni mariage «Des de la posta de sol, sense vent, sense gent, sense matrimoni».
- Portuguès: De Espanha, não bon vento, não bon casamento «D’Espanya, ni bon vent, ni bon casament».
