Posar el dit a la nafra
Significat:
És usat en dos diferents sentits: un per a indicar que hom ha encertat el punt sensible o el just sentit d’un afer o qüestió, i un altre que s’ha obtingut un comprovant fidel i evident d’un afer o tema que era debatut.
Exemple:
«Aquell era el motiu principal del fracàs, havia posat el dit a la nafra».
Origen:
El seu origen està en l’Evangeli de Sant Joan, concretament en el relat de la incredulitat de Tomás davant l’aparició de Jesús ressuscitat (Jn 20,25). Segons el citat evangeli, Tomás no solament va dubtar del testimoniatge dels seus germans; va exigir a més veure per a creure: “Si no veig en les seues mans el senyal dels claus i no fique el meu dit en el forat dels claus i no fique la meua mà en el seu costat, no ho creuré.” La incredulitat de sant Tomàs arribà fins a l’extrem de no voler identificar la persona del seu Mestre fins que li va tocar les nafres que els claus havien deixat a les mans i als peus de Jesús.
Sinònims:
Encertar el pinyol | Posar el dit al forat | Tocar la cama del mal.
Equivalents idiomàtics:
- Castellà: Levantar ampollas | Meter el dedo en la llaga.
